El meu nom (Oriol) és d’origen català i vol dir daurat, el meu sant és el 23 de setembre. Jo em dic així gràcies al meu germà gran, m’explico, el meus pares no sabien si posar-me Jaume, com el meu tiet o el meu avi, o Oriol. Al dia que vaig néixer el meu germà va trucar i va dir: “com està l’Oriol”?, d’ençà em dic Oriol.
Per no ser ni pessimista ni cregut escriuré una cosa bona meva i una de dolenta, per mi. Jo crec que una bona és el meu esperit de superació i per sort la facilitat de fer algunes cosses (esports i estudis) i una dolenta que de vegades se’m pugen els fums, volent dir que em poso cregut.
Sóc, físicament, alt, amb uns cabells castanys perfectament llisos i molt fins, amb un nas petit i amb una certa semblança al d’un porc, recentment i gràcies a un entrenador que em va fer córrer molt no estic gras; jo em considero més aviat atlètic, ha!! i una cosa bastant impressionant, però no sé si per bo, calço un 47.5 .
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
