Sento el FZFZFZF! llunyà de l’aspiradora de la dona de fer feines que fa que sentis unes intenses ganes de fer nones, un CLONK! CLONK! que m’està dient que no falta molt per dinar, el BUP! BUP! del meu gos defensant la casa de tot ser que passa per davant com fidel cavaller al seu rei, el desafinant cant del meu germà a la dutxa cantant LAILO! LAILO!, acompanyat del suau brunzir de la pluja que l’acompanya com un cor musical, el, fins ara, desapercebut TIC TAC! constant del rellotge, el molt, molt llunyà so de cotxes que fa un BRUUM! que interromp la tranquil·litat i...
Ostres! m’he adormit.
dimarts, 6 de novembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
